Concurs crema’l tu 2012

El dimoni que somiava un llumí

dimoni_2012_ramoncarrete

Entrevista apareguda al número 1522 del Tot Badalona

eltot_dimoni

•       És gairebé impossible saber el nom del teu disseny i no pensar en la saga Millenium, ets fan de Stieg Larsson?

No especialment. Primer va ser el disseny i el llumí, i deprés el lema. Vam aprofitar la popularitat de la saga de Larsson i li vam donar la volta al títol. És un divertiment; el dimoni també somia amb un llumí, per encendre la flama de les festes i cremar-ho “tot”. Penso que l’important és el que la gent veurà a la platja dels pescadors, el lema és secundari.

•       Quan van seleccionar el teu disseny com a guanyador del concurs “Crema’l tu” deies que era un disseny “estètic i plàstic”, però tots els dimonis tenen un rerefons crític, la clau és el llumí?

La clau és la metàfora que posem a disposició de tothom perquè cadascú cremi amb el dimoni els seus fantasmes, que coses per cremar en sobren. No volia concentrar el missatge en un sol aspecte de l’actualitat com les tisorades o la crisi, sinó transmetre un missatge menys explícit que obligués la gent a pensar i amb el que cadascú fes la seva interpretació.

•       El que sí és cert és que rememora els primers dissenys dels dimonis, els de l’època del tàndem Giró-Xirgu. T’has documentat molt per fer el teu i intentar recuperar aquell esperit de dimoni amb cara de dolent?

He triat els ingredients que pensava que havia d’incorporar, com si es tractés d’un projecte de disseny gràfic com els que rebem a l’estudi, i els he anat fent evolucionar. Entre aquests ingredients hi havia la cara de dimoni-dimoni, com els dels pastorets o els de Miquel Xirgu de quan jo era petit.

•       Quin és el teu dimoni favorit?

De Miquel Xirgu, el del 1975, aquell de la boca gran; i dels del “Crema’l tu” potser el de l’any 2000 que era molt escultòric o el del 2007, el de l’escalfament global, que trobo molt simpàtic.

    •       I el primer que recordes?

Potser el de l’any 70, sense estar molt segur de si és per haver-lo vist plantat, o en alguna imatge o reportatge.

•       És el primer cop que et presentaves al concurs i has guanyat! Com et vas decidir a fer un disseny del dimoni?

Doncs com a divertiment, en la recerca lúdica del disseny. Hi ha una part de la meva feina que és molt creativa; n’hi ha una altra en la que has de respectar unes normes i pautes, que de vegades has definit tu mateix, i estàs obligat a seguir-les. Fer volar la imaginació sempre és reconfortant i em vaig engrescar.

•       Tu que ets dissenyador gràfic, com és això de veure materialitzat, i amb aquestes dimensions, el teu disseny?

Per a mi és un orgull molt gran. El dimoni és un dels símbols més emblemàtics de les festes de maig i de la ciutat.

•       Ara que el veus acabat aquí a la platja, t’agrada el resultat?

I tant. La construcció del dimoni està en molt bones mans. En Ramón de los Heros i el seu equip han estat molt respectuosos amb el disseny i han fet una molt bona feina.

•       Has seguit el procés de creació amb en Ramón de los Heros?

Sí, he anat passant per la nau on l’han construït i he anat veient pas a pas com ha anat evolucionant. He fet un reportatge fotogràfic de record. He viscut d’aprop tant la construcció com la plantada a la platja des pescadors. M’ho he passat molt bé.

•       El teu dimoni serà el protagonista de l’acte central de les Festes de Maig, tota una responsabilitat. Estàs nerviós?

Més que nerviós, emocionat i molt content.

•       Fa un parell d’anys, també vas ser protagonista d’una festa molt especial a Badalona, i és que vas ser l’autor del logotip de Badalona Capital de la cultura catalana 2010. Com va ser aquella experiència?

L’Ajuntament va convocar un concurs restringit entre diferents estudis de Badalona i van triar la nostra proposta. Tot i tractar-se d’un encàrrec de molta més responsabilitat perquè estem parlant d’identitat corporativa, les sensacions han estat molt semblants a les del premi del dimoni. Sempre és agradable representar la teva ciutat i rebre’n el reconeixement.

•       Des d’on veuràs la cremada del teu dimoni?

Com cada any, des del balcó de la meva tieta Maria, que viu a la Rambla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s